Des d’un poble de Creta


(Columna d’opinió a la revista Esguard, disponible per iPads: https://itunes.apple.com/es/app/esguard/id554622135?mt=8)
 
 

A l’estiu del 2008 vaig visitar Grècia i les seves illes, en un viatge amb el meu germà. Acabats d’ aterrar a Atenes, vam agafar el metro per desplaçar-nos fins el centre de la ciutat. Tot esperant l’arribada del proper tren, miràvem el paisatge, ple d’oliveres, amb un camp d’aspecte aspre i sec, propi de terres on el sol és intens a l’estiu. Una vegada al metro, vam asseure’ns al costat de dues dones vestides de tons foscos, amb un moneder a la mà, i el cabell d’un to caoba. Totes dues parlaven molt de pressa, fins i tot diria que alhora. No entenia res. Però si no paraves atenció al seu idioma, podien passar perfectament per dues senyores d’Albacete, per dir un lloc.

Dies després, vam anar fins a Creta. En una ruta per l’interior de l’illa, vam fer una parada a un poble que vam trobar especialment acollidor: Spili, una població que no supera els 700 habitants. Vam fer la nostra ruta de botigues a la recerca de productes autòctons i autèntics. A dins d’una parada que venia vins i licors com ouzo o raki. Erem els seus únics clients en aquell moment. El venedor, en un intent d’intimar amb nosaltres per guanyar-se, segurament, unes vendes, ens va començar a parlar de l’illa i va arribar el torn de les preguntes. El venedor podria haver dit “Where are you from?” , però va dir: “Where do you live?” al que vam respondre  “jo visc a Barcelona i el meu germà a Madrid”.  El venedor, un noi jove al voltant dels trenta, en va mirar sorprès. “Però, com pot ser? De veritat?” Sí, sí, li garantíem, però el noi no ho entenia: “Però si Madrid i Catalonia es porten a matar; no són el mateix”, deia entre rialles. El meu germà li va explicar que el principal motiu de viure a Madrid era per feina. I li vam inspirar al venedor un seguit de dubtes: “Us aneu a veure un a l’altre amb freqüència? Teniu problemes per entendre-us? Però Catalonia té un altre idioma, oi? Com parleu? I dieu que sou germans?” (…)

Vam deixar anar una riallada pels dubtes del venedor d’aquell petit poble. A gairebé 3.000 kilòmetres de distància de les nostres ciutats, ens intrigava qui podia haver-li traslladat aquest suposada tensió. Si algun turista, si els clàssics al Camp Nou o si el tafanejar per Internet. El meu germà, per la seva part, no entenia perquè personalitzava les ciutats, li va respondre de forma breu: “Més enllà de les línies frontereres i les banderes, i tot les desavinences polítiques i algunes socials, no podem anar un en contra de l’altre; ens entenem: som germans!”. Però és clar, caldria haver esclarit dubtes dient-li que una flor no fa estiu.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s