Un per cada 132 habitants


(Columna d’opinió a la revista Esguard, disponible per iPads: https://itunes.apple.com/es/app/esguard/id554622135?mt=8)

Fa una setmana em va arribar un missatge des d’una de la desena de xarxes socials a les que estic registrada on em comunicaven que“tenim un bar per cada 132 habitants”. Una barbaritat. Podríem estar gairebé cinc mesos trepitjant diferents bars sense repetir-ne cap. I m’incitava, el mateix missatge, a beneir-los tots.

Al llarg d’aquests cinc mesos que tindríem per descobrir un bar distint cada dia, degustaríem infinitat de tapes; de plats elaborats, exòtics, casolans o de plats precuinats; tastaríem cafès, més escumosos, més aigualits, més amargs i també espolvorats amb canyella o cacau.  I diferents cerveses: en got, amb dos dits d’escuma, en gerra o directament a morro.

A cadascun d’aquests establiments hi romandrien cambrers, uns més amables, d’altres més secs, altres inexistents, i també n’hi hauria altres que, sense adonar-te’n, serien els teus millors confidents. Principalment, perquè a vegades ignorem que també disposen de capacitat auditiva i, si ets assidu a un bar, el seu cambrer pot seguir a diari el fil conductor d’una telenovel·la escoltant els clients que deixen a la barra, entre glop i glop, totes les seves penúries i alegries. Ai si un dia parlessin els cambrers…! Ells sí haurien de ser beneits. Al Parlament haurien d’anar a marcar ells la fulla de ruta per sortir de la crisi amb la de solucions que hauran escoltat entre canya i canya que serveixen. La d’invents, idees i contractes que han presenciat firmar-se entre taques d’oli a tovallons amables que et donen les gràcies, però que no eixuguen.

No hauríem d’esperar que una campanya publicitària ens incités a no abandonar la millor xarxa social que existeix i existirà (valga’m Déu). Ara, amb la caloreta, amb les ganes de petar la xerrada entre amics a alguna terrassa o a algun espai climatitzat, amb una cervesa ben fresqueta a la mà (o amb un gintònic si us plau més l’última tendència) és el moment de redescobrir aquests locals que surten com bolets a cada cantonada. Ara, lector, ho tens ben fàcil: no escalfis la cadira davant de l’ordinador, emporta’t sota el braç la teva tauleta i gaudeix de l’estiu una estona al bar. I vigila què expliques, que algú t’estarà escoltant sigil·losament amb molt d’interès

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s