L’eixam barceloní


Sempre s’ha dit que el taxi és un referent iconogràfic del paisatge urbà de ciutats com Nova York, Ciutat de Mèxic, Londres o l’Havana. A casa nostra també en tenim un que es mereix un reconeixement com a part indissoluble del nostre vaivé quotidià.  ¿És o no és el vehicle groc i negre un element de la cultura barcelonina?

No recordo ni l’autor ni el llibre on vaig llegir, ja fa uns quants anys, que un taxi de Barcelona era com un xinès havent sortit de treballar de la mina. Estaria bé que busquem la citada referència i, així, preguntar a l’autor  l’acudit de la comparació que, a dia d’avui, encara em copsa i no he esborrat del meu imaginari: veig el singular cotxe i m’encongeixo d’espatlles o em duc la mà a l’entrecella, imaginant un xinès extraient minerals del fons de la terra. Però per similituds, no hi ha millor analogia que veure a vista d’ocell els taxis, acumulats en embussos a l’hora punta, formant un eixam què, sense abella regna, posen a l’asfalt fins trobar clients que alcin les seves mans i proseguir la seva colònia negrigroga. Paradoxalment, però, quan ets tu qui alça la mà, l’entremat es dilueix i sembla ser que només queden els taxis ocupats i tu acabis fent estiraments previs a kickboxing amb el teu braç a la vora del carrer.

El taxi, no cal oblidar-ho, és un servei públic, però també una font d’històries creades a partir de la sinergia entre qui puja i qui transporta. Poques formes de transmissió oral estrictament verbalitzades perduren amb el pas del temps com la que es genera a l’interior d’un taxi, contrarestant les xarxes socials i l’enorme captació d’atenció que tenen en nosaltres dispositius com des d’on llegeixes aquesta columna. El viatger que, probablement, faci ús del servei per urgència, per comoditat o per manca de temps amb altres transports públics, facilitarà una direcció al conductor com a destí final del seu trajecte i on li espera una història personal. Entremig, el taxista, la versió moderna del trobador, ofereix una altra història transitòria, que tant pot ser la repetició d’històries d’anteriors clients, de les que ha estat testimonis en silenci des del seu retrovisor o bé com a consultor d’un referèndum personal.

Malgrat considerar-se un servei públic car, poques coses tan quotidianes poden convertir-se en la idiosincràsia d’una ciutat. Col·loca’t a la vora d’alguna cantonada, alça la mà i, amb una mica de sort, que s’aturi d’hora un taxi i gaudeix del trajecte.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s