Banalitzar el temps


“És que no tinc temps, ho sento de tot cor però no podem veure’ns avui”. Trenta minuts abans de la trobada. Ho vaig acceptar condescendentment. “Tant de bo pogués disposar de més hores al dia per poder fer tot el que haig de fer!”, em va lamentar.  I en qüestió de segons vaig haver de reorganitzar la meva tarda per poder aprofitar-la. ¡Jo també tinc moltes coses a fer! No havia de deplorar la desquedada, sino treure profit avançant deures i obligacions del meu dia a dia. No anava a llençar aquest temps recuperat i preciat tan despreocupadament.

AUTOR: Cristina Botey

AUTOR: Cristina Botey

Mentre ja hi era picant el timbre de l’administrador per buscar la còpia del contracte del pis esperant que m’obrís, vaig whatsapejar a una amiga amb la que arrossegava més de dues setmanes una trucada en deute. Mea culpa per no trobar espai a les meves tardes per un parell de canyes. Però aleshores ella no va poder: tenia un compromís amb un familiar i ho posposava pel dia següent. Jo tampoc li podia garantir veure’ns el pròxim vespre. “¿Doncs millor ja quedem la setmana que ve?” “D’acord, millor, crec que si no em sorgeix res, podré”.

Vivim atapeïts amb agendes plenes de cites i recordatoris de compromisos socials. Hem de complir amb un horari laboral, si encara tens la sort de conservar una feina i un horari establert, de mínim vuit hores al dia. Has d’encarregar-te’n de mantenir ordre a la teva llar, al teu espai vital. Has de conservar les teves amistats reunint-te amb elles de manera periòdica. Has de vetllar pel teu estat de salut i bellesa per viure en un equilibri interior i exterior. També has de salvar uns minuts per les xarxes socials, televisió i premsa i poder estar informat de l’actualitat! I si no prens nota d’aquestes regles, viuràs en un fracasat i caòtic desordre social. I en tot aquest temps que has emplenat d’obligacions, compromisos i activitas de lleure, no has deixat temps per banalitzar i buidar el  teu temps.  Quin despropòsit, oi? Socialitzar-nos mai no hauria de convertir-se en una esclavitud. La psicòloga i sociòloga Sherry Turkle va advertir recentment que “no sabem estar sols i la solitud és importantíssima. És necessària per reflexionar, concentrar-se, coneixer-se”. Sembla ser que tot el nostre voltant ens empenyi a estar contínuament en contacte amb l’entorn per disposar d’una vida plena.  La voracitat per acumular experiències ens deixa sense marge per gaudir-ne de les mateixes. El temps és un recurs irremplaçable, el qual torna a posar els comptadors a zero cada nit a les dotze de la mitjanit. I, tot comparar-se amb el valor dels diners, el temps no ho podem emmagatzemar ni reutilitzar. L’èxit no rau en omplir la teva vida, el teu temps, forçosament amb l’exterior. Provem a buidar-la, a desfer-nos de rellotges i a prendre distància i, tal com deia Neruda: de tant en quant, i lluny ençà, s’ha de fer un bany de tomba.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s