El llarg camí


Ens trobem a una setmana que caldria fer un brindis rere un altre per la dona. El 23 de setembre de 1947 Eva Perón va aconseguir que el seu marit, Juan Domingo Perón, aleshores president de l’Argentina, promulgués la llei 13.010 perquè la dona pogués votar. No fa ni setanta anys d’això. Per aquesta raó, aquest dia a Argentina se celebra com el Dia dels Drets Polítics de la Dona. També, el 23 d’aquest mes és el Dia Internacional de la Lluita contra l’Explotació i Tràfic de Dones. Una reivindicació per protegir a la dona i impedir la seva esclavitud, tot i la utopia, doncs en moltes ocasions es confon tràfic de dones amb prostitució. I el problema no és exercir-ho sinó la llibertat en prendre la decisió de fer-ho sense imposicions.

dones votant per primera vegada a l'Argentina, 1951 (autor desconegut)

dones votant per primera vegada a l’Argentina, 1951 (autor desconegut)

La setmana passada, d’altra banda, la recent estrenada ambaixadora de l’ONU, l’actriu Emma Watson, va pronunciar un discurs que va deixar bocabadats a més d’un. Va articular el pensament de molts amb les seves paraules que tant van calar. I, per últim, una ovació per aquesta anacrònica llei contra la dignitat de la dona que han desistit d’aprovar, la Llei Orgànica de Protecció del Concebut i els Drets de l’Embarassada. O sigui, contra l’avortament lliure.

Recentment vaig llegir a una notícia una cita d’Erasme de Rotterdam (1466-1536) que deia així: “la dona és, reconeixem-ho, un animal inepte i estúpid, tot i que agradable i graciós”. Humanista, era. Quina llàstima que no el puguem fer seure ara davant nostre i tenir una xerrada, a veure què més ens diria. De tu a tu. Sembla un topicàs entarinyat de segles passats i que, avui dia, a ningú no diria públicament quelcom així, perquè ja no tractem a la dona com un ésser inferior. Però, estem segurs, estem segures?

És innegable tot el progrés que s’ha assolit. Però a la història el relat de la dona és breu. Brevíssim. Quasi fugaç. No és un camí per aconseguir cap meta, no és un objectiu per conquerir més que el reconeixement d’allò que ens hauria de venir donat, una igualtat que hauria d’esgotar el fet de pensar que segons el sexe amb què s’ha nascut, condicionés la teva funció social. Demolir la no visibilitat d’un dels dos gèneres en àmbits laboral, jurídic, econòmic, familiar, sexual pel sol fet de no ser de l’altre gènere. Una llista inesgotable d’injustícies com la quasi sempre exhibició del cos de la dona, l’exigència d’elles a tots els àmbits vitals, discriminades als esports, estigmatitzades a la cuina, al sexe, al desig… Tot i haver desbrossat part dels matolls que ha mantingut a la dona sota la història oficial, el recorregut és llarg. No l’abandonem, el terreny, no ho dubto, s’assaplanarà fins que no calgui brindar.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s