Diumenges i teatre


Els prejudicis, a mal que ens pesi, han d’existir per construir i dotar de significat la realitat que compartim amb la resta d’individus que conviuen i interactuen amb nosaltres. Amb ells, els prejudicis, simulem la realitat (il·limitada) al nostre cervell (limitat) que a vegades coincideix amb allò real i, d’altres, no. Les experiències i coneixements ja viscuts i adquirits ens serveix de referent per comparar i interpretar les noves experiències i coneixements. La feina és aconseguir que no distorsionin la realitat i fer-nos veure coses que no existeixen.

En aquesta realitat que percebem entre tots, el periodisme té la tasca de fer-nos dubtar d’ella. De qüestionar-la, de desmitificar els nostres referents ideològics. De fer-nos reflexionar. Llàstima que qui duu a terme la tasca no obté, per naturalesa, el do de la veritat suprema. Llàstima perquè no són pocs els que esperen del periodista que ens il·lumini (il·luminem)  i ens apropi (apropem) a totes les arestes de la veritat, com si aquesta (infinita) fos assolible per algú ésser terrenal.

Aquest cap de setmana es va publicar al diari digital  El Español un reportatge firmat per Noemí López Trujillo sobre la zona de Rusholme i els seus barris, a Manchester, i mostrar la realitat (en la mesura que el seu cervell li permet) que congrega aquest espai mestís de la ciutat britànica. La Curry Mile, com espina dorsal, és on pren el reportatge com nucli de l’exòtica barreja cultural que es tasta al suburbi. Es parla de l’olor penetrant del curry, de la integració o marginació al Regne Unit de la comunitat musulmana, d’anglesos de naixement però de cor bangladeshí, de carn d’ovella fresca i de nines que si prems la seva mà diu “¡I’m Aamina, and I’m musilm!”. La periodista juga amb les paraules formant metàfores (amb olors, imatges, tactes) i crea així  en el nostre imaginari conceptes per fer-nos descobrir el barri, calant fins traslladar-nos allà en cos amb cada frase que conclou.

Tot i mostrar la realitat que els seus ulls van destapar i va revelant a cada paràgraf per al lector, no tots els que ho van llegir van compartir la mateixa realitat. La indignació a un bàndol i un altre estava servida. Alguns van intentar deduir, a partir del text, com els musulmans no saben i no volen integrar-se a Europa. D’altres es van escandalitzar amb l’autora del text per parlar de l’olor del curry amb un to denigrant  per comparar-ho al tabac que es penetra a les mans. Alguns, més agosarats encara, li van adjudicar, clamant al cel, l’etiqueta d’islamòfoba.

En tot aquest rebombori, la periodista, com qui intenta caçar i esvair mosques amb les mans, no va ignorar els missatges que circulaven per les xarxes i dubtaven de la seva intencionalitat periodística, i va voler defensar-se dels atacs rebuts. Els atacants no van voler sortir del confort dels seus prejudicis per afrontar-se a una nova cara de la realitat, la que mostrava la periodista, la que van llençar per terra per no complir amb la seva realitat uniformada i de món millor que volen fabricar. Obvi, els escandalitzats s’esmunyien amb un “només he donat la meva opinió i sóc lliure d’expressar-la”. Un noble argument per rebatre en qualsevol discussió. És comú escoltar aquesta frase de paraules buides com escut. L’argument de defensa es reduïa d’una banda a una sèrie de fal·làcies ad hominem i, d’altra, a apel·lar a la llibertat d’expressió de fons dubtós que s’aproximava més a un ús cínic de la semàntica. Perquè la llibertat d’opinió és, per damunt de tot, el mutu respecte entre els oponents en un debat.

La periodista, he de dir, és amiga i sé de bona tinta que tatxar-la d’islamòfoba és tan injust, fins i tot còmic, com atribuir-li l’autoria d’un atac amb explosius a una protectora de gats. Potser tot era qüestió del dia i no de falta d’arguments sòlids per discutir sobre les diverses realitats sense parar. Qui sap si hi té alguna cosa a veure que era diumenge i se celebrava el dia Mundial del Teatre. La mandra i l’espectacle en un mateix dia.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s